Viu noves experiències a Castellnou de Bages

Descobreix una manera diferent de desconnectar a la casa de colònies Dom Bosco.

 

HISTÒRIA DE SANT ANDREU DE CASTELLNOU DE BAGES:

La primera notícia d’aquest lloc es remunta al 952, en documents del monestir de Sant Benet de Bages, on consten donacions de terres en el terme de Buc o Buco. La construcció del Castell Nou, documentat el 1001, fa caure en desús el nom antic. 

L’església apareix citada el 981, quan es jurà el testament d’un tal Guitard sobre l’altar de Santa Maria, al lloc anomenat Buco. Santa Maria devia ser la dedicació d’una de les capelles laterals. Amb l’advocació de Sant Andreu i amb categoria de parròquia apareix el 1032, quan el bisbe de Vic va rebre com a canonge de la seu vigatana en Guillem, fill de Guifré, senyor de Balsareny i de la seva muller Ingilberga. 
El 1035 Ramon Guifré de Balsareny deixa per testament, als preveres de Sant Andreu de Castell Nou, un parell de bous per a obres, i la mateixa Ingilberga jurà el testament sobre l’altar de Santa Maria d’aquesta església. 
Entre el 1126 i el 1141 el vescomte de Barcelona Berenguer Reverter donà les esglésies de Castellnou a la comunitat de canonges de Sant Vicenç de Cardona. 
Entre els segles XVI i XVII l’obra original sofrí diverses reformes, com l’afegit d’un campanar de torre i un cor, així com el sobrealçament de les teulades laterals per fer-hi unes golfes. A partir del 1976 es començà la restauració per retornar al conjunt la seva harmonia primitiva.

ARQUITECTURA

Amb orígens al segle X, el conjunt romànic de Sant Andreu és un dels edificis menors de la comarca més representatius de l’estil llombard del segle XI. La planta, de regulars dimensions, és de tres naus, cobertes amb voltes de canó, fetes amb lloses sense tallar, disposades a plec de llibre, amb algunes filades travesseres. La nau central està separada de les laterals per tres arcs amb pilars de creu, on descansen també els arcs transversals.

DECORACIÓ MURAL

Els vestigis que resten de la decoració mural primitiva són a la nau meridional. El pas del temps, i el malaurat costum de deixar la pedra vista, ha motivat que molta decoració s’hagi perdut per sempre.